L´aplicació de les tècniques analítiques en el camp de l´Art i la Conservació-Restauració de Béns Culturals és una eina indispensable per al coneixement material de les obres, tant pel què fa a la identificació de materials constitutius com al coneixement de les tècniques constructives ( incloses les reparacions, repintats,...). Per mitjà de diverses tècniques instrumentals i gràcies a un recull documental sobre la història de les peces sovint es pot establir la seva cronologia, si no exacta, almenys aproximada. Dins el marc de la conservació-restauració, constitueixen una font molt important d´informació respecte l´estat de conservació de les obres, fins al punt de ser indispensables a l´hora d´afrontar restauracions importants a nivell estructural.

Aquestes tècniques analítiques són portades a terme per científics especialitzats ( biòlegs, físics, químics) que es basen en l´ús d´instrumentals específics a través dels quals s´aconsegueix identificar els materials que composen les obres ( estratigrafies, identificació de pigments...) o bé permeten l´observació visual de nivells imperceptibles a simple vista ( fotografies d´infrarroig o amb llum ultraviolada, raigs X, microscopia electrònica...).

És important destacar que en moltes ocasions les anàlisis per sí mateixes no donen una informació exacta i concreta , sinó que constitueixen una font científica d´informació empírica que cal interpretar. No hi ha cap tècnica analítica definitiva de datació, però gràcies a les dades que s´obtenen sovint es pot establir una cronologia aproximada ja que coneixem les èpoques d´ús de molts dels materials emprats en el camp de l´Art.

Per tal que les analítiques puguin ser interpretades degudament, cal una tasca prèvia de documentació bibliogràfica, fotogràfica i de recollida d´informació oral de testimonis. És importantíssim tenir un coneixement organolèptic de cada peça particular i haver realitzat un exhaustiu estudi de visu per tal d´ interpretar correctament les dades obtingudes de les analítiques.

El present informe redacta les conclusions de l´estudi radiogràfic i analític que fou sol.licitat pel Patronat Municipal de la Patum de Berga al Departament de Cultura ( Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat) amb la voluntat de conèixer i estudiar a fons la història material de la Comparseria de la Patum.

Des del Patronat Municipal de la Patum es pretenia conèixer més a fons les comparses, “ intentant esbrinar quins foren els materials i pigments originaris de les comparses, quins canvis, reparacions i restauracions han sofert al llarg dels segles i obtenir una datació el màxim d´aproximada possible per a cadascuna d´elles”.

L´interessant estudi que ens ocupa pretén donar llum i aportar informació històrica i material de les dues comparses més antigues de la Patum de Berga: l´Àliga, suposadament del 1.756 i la Guita Grossa, documentada des de 1.626.

Els resultats obtinguts resulten una inèdita font d´informació dins l´estudi de les citades Comparses, ja que ha donat algunes respostes objectives a molts dels inesgotables dubtes que ens plantegen les protagonistes de la festa.

Per primer cop les comparses més antigues de la Patum són estudiades a fons per un equip multidisciplinar en el qual intervenen la conservadora-restauradora de la Comparseria, Violant Bonet Calveras, els diversos historiadors a través de la documentació i bibliografia sobre la festa, un equip de físics i un de químics que científicament i per mitjà d´un treball conjunt intentaran lligar esforços i hipòtesis per donar una mica de llum a algunes de les incògnites sobre la història material de l´Àliga i de la Guita Grossa.

Donat que ens trobem davant d´unes figures de llarga trajectòria històrica, actualment en actiu, actuant anualment a l´exterior, els diversos desperfectes i degradacions han fet que hagin estat molt sovint reparades i restaurades. Des del primer moment la restauradora s´ha encarregat de recollir documentació bibliogràfica, fotogràfica i testimonis orals sobre la història de les comparses des del punt de vista material, fruit d´una fabricació original i diversos canvis i intervencions que les han anat transformant a través dels anys. Aquesta tasca prèvia de documentació facilita, i sovint possibilita la correcta identificació i interpretació dels resultats obtinguts en les proves físico-químiques aplicades a les obres. Malgrat això, cal dir que moltes de les intervencions s´han realitzat al llarg dels anys de manera anònima i en molts casos no han estat documentades.

Al llarg de tres anys la restauradora ha realitzat profundes observacions i un acurat estudi de visu, i la profunda coneixença de les comparses ha permès la coordinació i supervisió de les tasques dels diferents professionals, des de la presa de mostres i l´obtenció de les radiografies in situ a la interpretació dels resultats obtinguts en les investigacions.

L´estudi radiogràfic ens ha permès observar les estructures internes, identificar algunes restauracions anteriors i clarificar alguns dubtes pel què fa al sistema de construcció. També ens ha permès observar els possibles problemes estructurals que poden afectar a la llarga la futura conservació de les peces.

Pel què respecta a les analítiques físico-químiques d´identificació de materials, els resultats obtinguts palesen l´heterogeneïtat de capes successives en la història de les peces, especialment de l´Àliga, que ha estat profundament restaurada en diverses ocasions. L´analítica dels pigments identifiquen tècniques tradicionals amb alguns pigments que han estat emprats al llarg de tota la història i altres de cronologia concreta que s´especifiquen en l´apartat 5 ( “Resultats i conclusions”) d´aquest informe.

1.626: 1era referència documental de la presència de la Mulassa a la Patum. Es documenten la Mulassa i el Tabal.

1.915-30 (?) : Restauració de Peret Santamaria, “ el Raio”. Buida el cap de la GuIta per dins i la farceix amb “materials lleugers”. Nota 1

1.887: Es trenca el coll ( la barra) de la Guita. Possible restauració del cap. Nota 2

Abans 1.990: Joan Vilella la restaurava. Nota 3

1.990: Restauració d´Angelina Vilella. Rascat de les capes antigues ( no sabem si amb possibles restes antigues i / o originals) i aplicació d´una capa de massilla de poliéster. Nota 4



Nota 1: Segons Armengou, “ en ésser substituïda la barra de ferro per una de fusta, perquè no pesés tant, el Peret Santamaria ( El Raio) va buidar per dins el cap de la Guita, que abans d´aquesta operació pesava 27 lliures. El Santamaria era especialista en la matèria, car es dedicava a dissecar animals, i encara d´altres coses. Deixà el cap només amb la pell i va farcir-lo de materials lleugers.”

Nota 2: A El Bergadán “ la Mulassa pareció de mal agüero para el Magnífico Ayuntamiento y (...) no falta quien viese en un acontecimiento nunca visto, el justo castigo por el descuido y abandono con que tiene a los patumaires cuyos trajes morían de risa...” Si la barra es va trencar a la plaça és provable que el cap caigués o es danyés, afegit al mal estat de conservació que sembla que presentaven les comparses aleshores, podríem suposar que s´hi va haver d´intervenir, o potser això va fer que es restaurés per mans de Peret Santamaria uns anys després de l´incident.

Nota 3: Joan Vilella, pare d´Angelina Vilella, havia pintat els ulls de la Guita abans que Angelina Vilella els repintés en la seva restauració de 1.990. L´artista ens explica que si havien de reparar la Guita ho feien amb Aguaplast o escaiola ( però l´escaiola no funcionava bé puix es trencava amb els cops).

Nota 4: La intervenció de l´artista local Angelina Vilella és la que ha deixat la Guita definitivament amb l´aspecte actual, tant pel què fa al suport com a la capa pictòrica. Els treballs consistiren en el buidat de l´interior del cap ( on va trobar inclús un tros de maó suposadament present per anivellar el contrapès del cap ), el rascat total de la superfície antiga ( ens explica que bàsicament el que es conservava era cartró i alguns pedaços de roba de sac, i que el cap presentava un estat de conservació pèssim: “ estava per llençar”, ens explica) i la posterior aplicació directa de massilla de poliéster donant la forma aproximada a l´anterior. Tot el cap va ser recobert d´aquesta massilla amb gruixos importants, segons el seu testimoni. Ens diu que el pes del cap amb aquesta operació va augmentar 2 quilos.

Segons el testimoni del fuster Jordi Camps, abans de la intervenció d´Angelina Vilella “ potser ja feia 100 anys que s´hi posaven draps i cola”, referint-se a les nombroses intervencions de reforç que calia fer regularment o en cas d´accidents a la majoria de les comparses, que durant vàries dècades van consistir, i han consistit fins els nostres dies, en aplicacions de draps de cotó aglutinats amb cola animal, aplicats en capes successives directament adherides a les superfícies anteriors. Per tant no sabem del cert quines restes de la Guita original s´han conservat fins als nostres dies.



COMENTARIS BIBLIOGRÀFICS SOBRE LA GUITA GROSSA


AMADES, Joan: “ Costumari català”

“També evoluciona una mulassa, mula fera o mula guita, que és la que té més caràcter i la més primitiva de tots els exemplars de la fauna apòcrifa que ens són coneguts, i la que conserva més el segell de troglodita.”


ARMENGOU, Josep: “La Patum de Berga”

“La Guita és un dels personatges més antics de La Patum, i potser el més representatiu”.


RUMBO, ALBERT: “Patum!”

“Originàriament, a Berga hi havia sols una mulassa, la grossa, on encara hom pot observar-hi tot el primitivisme de la festa” (...) “...pel que fa a l´antiguitat, ja que suposem que la guita grossa ha de ser un dels entremesos originaris de la festa”.

“ La guita és la primera comparsa patumaire coneguda. La cita més antiga (...) del 1.626 (...). Dubtem que d´ençà d´aquest primitiu origen la nostra guita hagi canviat gaire, tret d´algunes substitucions documentades de la seva barra (...). Encara en l´actualitat, la guita berguedana presenta una imatge i un caràcter primitius, sense evolucionar. És, sense cap mena de dubte, l´element de la Patum que ha mantingut una forma més arcaica”.


FELIPÓ, Ramon: “El Corpus Christi de Berga”

“...una de les comparses més antigues de la Patum, no sabem la data de la seva creació, però de ben segur que deuria ser molt pocs anys després de la de Barcelona o Girona.”

L´estudi analític de l´Àliga i la Guita Grossa ha constat de tres fases, previ examen organolèptic i documentació bibliogràfica:

-1era. fase: Radiografies  de l´Àliga i el cap de la Guita Grossa i observació del coll de l´Àliga a través del videoendoscopi. Les proves són  realitzades per dos tècnics de l´empresa SGS. TECNOS, S.A. que traslladen els seus equips durant els  treballs  a la Casa de la Patum. Les observacions a través de l´endoscopi ( aparell de fibra òptica)  s´enregistren en una cinta de vídeo i es digitalitzen per analitzar amb profunditat les imatges obtingudes.

Tant les radiografies com la presa de mostres s´han realitzat in situ a la Casa de la Patum, al mateix espai on es guarden les comparses, després de decidir entre els diferents tècnics del Servei de Restauració, d´acord amb el Patronat de la Patum, no moure  les comparses  de Berga per minimitzar els possibles incidents que podrien derivar de trasllats, manipulacions incorrectes i possibles incidents.

 

L´aparell radiogràfic  en fase de proves davant  la Guita

-2ona. fase: Extracció de diverses mostres de teixit/ cartró i capes pictòriques  de l´Àliga i la Guita Grossa a la Casa de la Patum per a la posterior identificació de compostos de què estan formades i  intentar establir una possible cronologia. Les anàlisis i l´informe són realitzats pels Doctors Salvador Butí i Nati Salvadó, del grup “Anàlisi de materials de Patrimoni Cultural” del Departament d´Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya ( Escola Politècnica Superior d´Enginyeria de Vilanova i laGeltrú). Les mostres han estat traslladades als laboratoris on s´han preparat de forma adequada per a cada tècnica utilitzada ( embotit en resina de poliéster, tall estratigràfic,...)

Les tècniques analítiques emprades per analitzar les mostres han estat:

-Observació amb estereomicroscopi i microscopi òptic

-Espectroscopia FTIR

-Microespectroscopia d´infraroig

-Microscopia òptica de rastreig

-Microdifracció de raigs-X

-3era. fase: Digitalització de les imatges obtingudes per Raigs-X i per mitjà del videoendoscopi. Obtenció de fotografies de les imatges i de l´interior i l´exterior de l´Àliga per tal de facilitar la manipulació dels resultats obtinguts. Fotovideo Luigi.

Totes les operacions realitzades en les diverses fases  han comptat en tot moment amb el seguiment i assessorament de la restauradora de la Comparseria, Violant Bonet  Calveras, tant pel què fa a la coordinació de tot l´equip  de professionals com pel què respecta a l´aportació de dades als tècnics per a la millor comprensió de les obres a analitzar.

En l´extens informe sobre les comparses  realitzat el 2.005 per Violant Bonet, la restauradora ja plasmà una sèrie d´observacions i d´hipòtesis obtingudes de  les seves observacions de visu pel què feia als materials, tècniques constructives i antigues intervencions que havien rebut cadascuna de les figures. Al llarg d´aquests tres anys d´intervencions la restauradora ha pogut aprofundir en l´estudi de totes les peces, i l´ampli i íntim coneixement de cadascuna d´elles ha facilitat tant les operacions de treball in situ ( Radiografies i presa de mostres) com  l´elaboració  d´un informe amb  les conclusions de les diferents proves realitzades.

TÈCNIQUES APLICADES A LA GUITA GROSSA

 Pel què fa a l´estudi radiogràfic, després de les proves prèvies pertinents  realitzades pels tècnics, aquests   decideixen prendre dues  radiografies laterals amb més i menys  exposició per tal d´aconseguir diferents contrastos i millorar la nitidesa de les imatges. Es realitzen  dues radiografies frontals amb el mateix sistema, obtenint diferents resultats de penetració dels raigs X.

Per a l´obtenció de mostres per a l´estudi analític de materials, les característiques particulars de la Guita no ens han permès extreure més que una mostra, com explicarem en l´apartat corresponent. L´extracció l´ha realitzat la restauradora, treballant en equip amb els Doctors  de la Universitat. La mostra extreta s´ha transportat als laboratoris, on s´han efectuat diverses proves analítiques per tal d´extreure´n la màxima informació.

Les radiografies mostren una peça molt restaurada, en la que s´observen múltiples claus i gavarrots emprats per a la subjecció de les diverses estructures metàl.liques i el mocador amb la senyera de la ciutat que duu la Guita al clatell.

Dues radiografies frontals obtingudes amb exposicions diferents
per obtenir diferents graus de  penetració
(Digitalització de les imatges radiogràfiques: Fotovideo Luigi)

La informació més interessant ens l´aporta la radiografia lateral, on s´observa molt bé tota la zona frontal del cap de la Guita. En aquesta àrea  podem observar perfectament  les capes successives que han anat cobrint la superfície més antiga, corresponents a les diferents  operacions de restauració a les que ha estat sotmesa la peça al llarg dels anys. Aquestes capes estan formades, les més internes, per robes encolades amb cola animal ( no es descarta  la presència de cartró encolat, material tradicional emprat en la fabricació de figura festiva ) , i la més externa, aplicada en la important intervenció realitzada els anys 90 per  Angelina Vilella, és de poliéster. Aquesta capa més externa de poliéster és la que apareix menys contrastada en la radiografia; provablement destaquen més la resta de capes  perquè estan formades  per materials aglutinats amb alguna cola o càrrega amb un pes atòmic elevat, o bé hi ha presència de blanc de titani, de la qual cosa en resulta una imatge més contrastada.

Les diverses capes del suport  formen gruixos irregulars segons la forma externa que en les diverses operacions de restauració es va voler donar a la Guita. Podem observar com efectivament els diferents gruixos han anat fent canviar la fesomia que devia tenir antigament la guita. Si ens fixem en tota la zona frontal observarem com les diverses capes han tapat antigues formes més definides, mentre que s´han realçat altres caràcters de la fesomia. S´observa perfectament com en la darrera restauració es va aguditzar la punta del morro de la Guita, fent-lo créixer considerablement i, conseqüentment, varià lleugerament  la fesomia més xata que fins llavors havia tingut  la Guita.

Pel què fa a la zona dels ulls, observem un fet realment insòlit i desconegut fins els nostres dies. Les radiografies mostren perfectament els ulls actuals, de fusta massissa, arrodonits i collats al suport. Però la sorpresa recau en  la presència d´un element destacat present en una  zona concreta situada més externament que els ulls que té actualment la Guita. Es tracta d´un cos particular i diferenciat, de forma arrodonida i color molt fosc, que sembla exempt i independent de la resta del suport. El cos no forma continuïtat amb el suport adjacent; més aviat sembla que els materials adjacents estan col.locats en funció del cos per acabar de donar-li forma. Totes aquestes observacions ens porten a concloure que pot tractar-se d´un ull. En aquest cas es tractaria d´un parell d´ulls anteriors als ulls mòbils que presenta avui dia la Guita. Uns ulls ubicats en una zona propera a l´actual, però que amb els anys han desaparegut sota capes de reparació més  modernes. Corroboren aquesta hipòtesi les imatges radiogràfiques, en les quals observem que vora el citat ull  observem inclús la forma que tenia el seu contorn inferior, ben destacat, que ha estat anivellat successivament i finalment eliminat amb les diverses capes de restauració al llarg dels anys. S´observa com aquestes restauracions també han suavitzat les formes més marcades que havien caracteritzat les galtes de la Guita, creant de  nou una superfície molt més plana, amb menys relleu.

La peça es mostra més reforçada a nivell de suport a la zona superior del crani, on apareix una placa metàl.lica de forma quadrada, col.locada en aquest punt per tal de reforçar el cap quan la guita és collada a la barra.

Les estructures metàl.liques presenten un bon estat de conservació, fet que ens permet adoptar certa tranquil.litat pel què fa a la correcta conservació del  suport estructural intern de la figura.

Les dificultats d´extracció de mostres del cap de la Guita Grossa han estat extremes, degut a l´extrema  duresa del material del suport més extern ( massilla de poliéster). L´extracció comportava la destrucció irreversible de la zona extreta, amb la qual cosa es decideix actuar per l´interior del cap, en una zona poc visible. Degut a la dificultat per extreure el material a analitzar es decideix extreure una única mostra, que de visu ens sembla contenir partícules de pigment verd d´aspecte  antic i de tècnica similar al tremp.
Ha resultat impossible determinar si es tracta de l´obra original o no, entre altres motius degut a les múltiples i continuades  reparacions que ha tingut la Guita al llarg de la seva existència.

Com podem veure en l´estratigrafia que mostrem, observem les diferents capes de suport i policromia superposades. Mentre que alguns dels materials no permeten una datació exacta, un dels pigments identificats correspon a l´Acetoarseniat de Coure, pigment artificial  que  fou sintetitzat el 1.778  però que fou introduit al mercat posteriorment, entre 1.800 i 1.814.

Els resultats obtinguts, doncs, no donen lloc a dubte: les mostres de pigment verd  es poden datar del segle XIX i pertanyen, suposadament, a alguna reparació aplicada sobre  l´obra original en l´època citada.

 

Imatge d´una partícula d´Acetoarserniat de Coure al Microscopi Electrònic de Rastreig
( Universitat Politècnica de Vilanova)

Estratigrafia de la mostra extreta del cap de la Guita Grossa
( Estudi Universitat Politècnica de Vilanova)

1932, 22 i 23 de juny. Patum completa al Poble Espanyol

1936, 26 d’abril

En el context del Festival de Danses del III Congrés de Musicologia.

1936, 19 de juliol

Patum embalatjada per actuar a Montjuïc, en el marc de l’Olimpíada Popular. L’inici de la Guerra Civil, el 18 de juliol, ho va impedir.

1942, 26 de gener

La Patum anà a Barcelona a actuar davant el dictador Francisco Franco per celebrar “la liberación” de Barcelona.

1951, 23 i 24 de setembre

La Patum al complet tornà al Poble Espanyol i l’endemà va prendre part a la cavalcada del “Folcklore Catalán”.

“La Patum, lluny del marc tradicional, emmotllurat, de la vella plaça berguedana tindria, al capdavall, tot el sentit d’una caricatura ridícula o, a tot estirar, d’una paròdia més o menys inversemblant.”

Pere Tuyet i Casadefont
Pòrtic del programa de Corpus de 1930